Havien passat tretze anys des de l’última reforma d’aquest conegut restaurant barceloní.

La propietat volia mantenir  el tipus de cuina mediterrània  sense renunciar a un interior funcional i atractiu pel vianant que passeja diàriament per aquest cèntric carrer.

Un dels objectius era transmetre al públic l’interior que s’amagava al darrera d’uns vidres “empaperats” amb grans rètols i vinils.

​

​